No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Sóc la Sol Picó. Sóc coreògrafa, ballarina i duc la direcció artística de la companyia Sol Picó.
Estem duent a terme un projecte amb la intenció màxima d'aportar, traspassar a nens que no tenen la possibilitat d'accedir a aquesta mena de disciplines artístiques... ensenyar-los una part de la nostra experiència, ensenyar-los a entrar en el món de la dansa, del teatre, de l'escenografia, de la construcció.
I... Va, va, va!
Un pas endavant, dos enrere. Un endavant, dos enrere. I és que això és molt lent, molt lent, però sempre hi ha un conat d'algú que veus que sí que va evolucionant.
Jo també me'n vaig, eh? - Anem allà a veure què hi passa.
El que intentem que els aporti és que aprenguin una mica a compartir experiències.
Per a mi, des de la meva pròpia experiència als sis anys, que d'una manera molt casual vaig entrar en el món de la dansa... és una cosa que t'aporta molt a la vida, que et pot aportar molt si realment ho atrapes.
Un, dos, tres, quatre...
Al començament era pràcticament impossible tenir-los quiets....Com et relaciones amb els altres nens, com aprens a ser disciplinat... Com realment havien captat alguna cosa de tot allò i com hi havien entrat va ser una evolució molt interessant.
Túria Túria
Osama! Osama!
Fer molts moviments.
Fer molts amics nous que no coneixíem.
Em va ajudar a perdre la vergonya. I ja està, ara ja no en tinc.
El primer dia no ho fèiem gaire bé. Però quan ens hi vam anar acostumant ja vam millorar.
El tipus de moviments que a ells, des de l'espontaneïtat i des de la improvisació, els neixen... és realment curiós i enriquidor, personalment i artísticament, per descomptat.