Autors: David Moscoso Sánchez i Eduardo Moyano Estrada (coordinadors), Lourdes Biedma Velásquez, Rocío Fernández-Ballesteros García, María Martín Rodríguez, Carlos Ramos González, Luís Rodríguez-Morcillo Baena i Rafael Serrano del Rosal.

Resum del Volum 26: Esport, salut i qualitat de vida

L'objectiu de l'estudi és analitzar, des d'una perspectiva sociològica, els efectes de l'esport i l'exercici físic sobre la salut i el benestar personal dels espanyols. L'estudi aprofundeix en la relació entre esport, salut i qualitat de vida en dos grups específics d'edat: els joves (definits a l'efecte d'aquesta investigació com les persones que tenen entre 16 i 34 anys d'edat) i els grans (els qui tenen entre 65 i 79 anys).

En termes generals, els resultats més rellevants són els següents:


• - La majoria dels espanyols pateixen el mal del sedentarisme (un 61%). Els ciutadans són conscients d'aquest fet. Perceben els beneficis que l'esport i l'activitat física tenen per a la seva salut i benestar personal, però els seus estils de vida no els permeten gaudir d'aquestes activitats i, per tant, tampoc dels seus beneficis.
  En consultar-los quin és el seu grau d'acord respecte a l'afirmació "la pràctica esportiva i l'activitat física són bones per a la salut", el 98% s'hi mostren d'acord. A més, entre els qui fan esport, "millorar i/o mantenir la salut i el benestar físic i psíquic" és la segona de les raons esmentades (un 32%). Finalment, sobre l'interès per l'esport i el seu nivell de pràctica, més de la meitat (un 60%) afirmen sentir-se interessats per aquesta activitat.
  Malgrat aquest interès vers l'esport i la seva unanimitat respecte als seus beneficis, tan sols una mica més d'un terç de la població en practica (36%) i, entre aquests, únicament una quarta part ho fa habitualment (26%). A més, tot just quatre de cada deu persones (un 40%) diuen que caminen almenys una hora al dia. Finalment, en el temps destinat a les ocupacions diàries, els espanyols amb prou feines duen a terme activitat física corporal, ja que sis de cada deu (un 57%) diuen que passen la jornada laboral asseguts (un 30%), o drets la major part del dia sense fer grans esforços (un 27%).
• - "La falta de temps", "la feina" i "les càrregues familiars" són les raons apuntades per la meitat dels espanyols (un 52%) per justificar la seva inactivitat esportiva. A aquestes circumstàncies s'hi afegeixen dos impediments addicionals: l'escassa transmissió d'hàbits esportius al si de les famílies i les dificultats socioeconòmiques entre algunes persones, cosa que sol incidir en una menor oportunitat de pràctica esportiva.
• - El propi estil de vida condiciona la percepció subjectiva de la pròpia salut. Entre els qui practiquen esport, un 83% consideren que el seu estat de salut és bo o molt bo, mentre que, entre els que no en fan, aquest percentatge baixa al 66%. A més, entre els qui caminen o passegen, l'opinió que el seu estat de salut és bo o molt bo representa un 79%, mentre que només suposa un 20% entre els que no caminen o passegen. De la mateixa manera, l'opinió que l'estat de salut és dolent o molt dolent és especialment alta entre els qui s'estan la major part del temps asseguts (un 50%).
• - El fet de gaudir d'una bona salut és una condició bàsica per dur a terme esport en certes edats, atès que la salut possibilita o dificulta el desenvolupament de determinades activitats físiques i esportives. De fet, l'absència de salut pot ser el pitjor enemic per intentar millorar-la (per exemple, entre els grans), ja que limita la realització d'activitats com l'exercici físic i l'esport, que proporcionen millors condicions de salut. Alhora, gaudir d'un bon estat de salut (com acostuma a passar en la joventut) pot constituir igualment una barrera per a la pràctica esportiva, ja que si algú percep que la seva salut és bona, possiblement no es plantejarà cuidar-la mitjançant l'exercici físic o l'esport.
• - A mesura que augmenta el nivell d'exercici físic i pràctica esportiva, més positiva serà també la valoració del benestar percebut. En la mesura que els individus relacionen exercici físic i esport amb salut i, al seu torn, salut amb qualitat de vida, la relació entre esport, exercici físic i qualitat de vida és automàtica.
• - Els joves de 16 a 34 anys són el grup de població que més esport i exercici físic practica. Malgrat això, la xifra és preocupant, ja que no suposen més de la meitat (un 52%). A més, tan sols set de cada deu (un 71%) afirmen caminar diàriament i més de la meitat (un 54%) es passen el dia asseguts o drets sense dur a terme grans esforços físics. Per tot això, es pot afirmar que l'espanyola és una joventut molt sedentària.
  L'escassa proporció de joves que fan esport és atribuïble a la importància adquirida per l'oci digital i el nocturn. A més, els joves diuen que es troben exposats a un ferri sistema meritocràtic que els indueix a adquirir permanentment qualificació, alhora que els impedeix dedicar més temps a tasques bàsiques de cura personal i a conrear relacions socials. Aquest estil de vida sedentari no influeix, però, en una percepció negativa de la salut entre els joves, atès que, en aquest tram d'edat, encara es gaudeix d'una situació saludable.
• - La població gran està subjecta a unes condicions de salut que, per si mateixes, la incapaciten per dur a terme amb facilitat exercici físic i esport. La seva situació és tal que "els problemes de salut", juntament amb "l'edat" (un 34% i un 14%, respectivament), són els seus principals obstacles per practicar esport.
  Malgrat que el nombre de grans que fan esport és escàs (dues de cada deu persones majors de 65 anys), també és veritat que passegen en una proporció considerable (sis de cada deu, o sigui, un 64%). Pel que fa a l'activitat diària, set de cada deu grans passen la major part del temps drets o asseguts (un 67%). Aquests hàbits, juntament amb l'escassa pràctica d'esport, es tradueixen en un alt percentatge de persones grans amb estils de vida sedentaris, és a dir, poc saludables.

Els resultats obtinguts fan veure el futur amb un cert grau de preocupació pel que respecta a les condicions de salut i benestar entre aquests grups d'edat. Entre els grans, preocupa que l'augment de la seva esperança de vida i la millora dels serveis mèdics i de salut no vagin acompanyats de la sensació que també milloren les seves condicions físiques de salut i benestar. Entre els joves inquieta encara més la forta tendència cap al sedentarisme, i és preocupant el fet que el seu baix nivell de participació i la baixa freqüència en la pràctica d'esport i d'exercici físic provocaran en un futur no gaire llunyà un progressiu empitjorament de les seves condicions de salut i benestar.

Tots aquests problemes poden tenir solució amb l'adopció de mesures que vagin adreçades a promoure i consolidar la pràctica d'exercici físic. Potser es podria fer un esforç més gran per part de les administracions públiques per sensibilitzar i conscienciar la població sobre la necessitat d'integrar l'activitat física en les rutines diàries de la pròpia quotidianitat. En aquest sentit, seria convenient dur a terme grans inversions en l'àmbit de l'escola (augmentant la qualitat i el nombre d'hores dedicades a l'esport), el sistema sanitari (incorporant un nombre més gran de professionals especialitzats en medicina esportiva als centres de salut), l'empresa (conscienciant els empresaris sobre els beneficis de l'esport en la millora del rendiment en el treball i creant fórmules de conciliació entre la cura de la pròpia salut i la jornada laboral), les associacions i federacions esportives (canviant els objectius que persegueixen la major part d'aquestes, massa orientades cap a la competició, en benefici de la millora de la salut i del benestar dels esportistes) i, per descomptat, en l'àmbit de la família (traslladant-li el missatge que l'esport contribueix a la millora de la salut i de les relacions familiars).

La publicació d'aquest llibre ha intentat aportar elements de reflexió que millorin les mesures destinades a promoure els hàbits esportius entre la població, la qual cosa és fonamental per al manteniment de la salut i per a la millora de la qualitat de vida.