L'any 711 diferents contingents musulmans van arribar a la Península Ibèrica a través de l'estret de Gibraltar. Amb la invasió del territori i el nou univers establert, les terres peninsulars van passar a formar part d'un imperi que s'estenia des de l'oceà Índic fins a l'Atlàntic. Les van governar com una província de la demarcació nord-africana d'Ifriqiya valís que actuaven com a delegats del califa de Damasc. És en aquesta època quan els castells s'erigeixen com a centres de poder. Un símbol d'unió del conjunt arquitectònic, que representa el territori i la gent que el pobla. La seva presència ens descriu el canvi i l'evolució constant de les fortaleses, present en la terminologia, en la funcionalitat i en l'arquitectura.

Els assistents a aquesta exposició podran descobrir com els castells van tenir una vida plena en tots els sentits, ja que més enllà de les funcions defensives la vida dels seus habitants estava ben farcida de lleure i entorn familiar.

El visitant tindrà la sensació de viure entre les antigues muralles d'al-Andalus.