No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquesta pel·lícula. Pots baixar-lo a Adobe.com

Transcripció del contingut del vídeo FOTOHISTÒRIES pas a pas

Colegio FUENTELARREYNA

"Hola, bon dia"

"Benvinguts"

"Us explicaré per sobre el que farem durant aquestes tres properes hores, i també perquè us hem convidat."

"En certa manera, el que estem fent amb aquesta convocatòria de FOTOHISTÒRIES és ampliar la visió de la fotografia documental. La idea és complementar una iniciativa que ja duu a terme la Fundació "la Caixa" que es diu FotoPres, d'aquí ve el nom de FOTOHISTÒRIES. L'objectiu general és que vosaltres, gent de la vostra edat, del vostre entorn, sigui capaç d'argumentar i d'articular un projecte fotogràfic sobre un tema. El que pretenem amb el taller d'avui, el que farem en aquestes tres hores és, abans de tot, proporcionar-vos una petita formació, per això us hem convidat a venir abans de l'exposició."

"Primera hora: parlem una mica de la història de la fotografia documental, mirem fotografies, veiem qui fa què i per què. Intentem reflexionar sobre quines fotografies coneixem o reconeixem."

"Segona hora: per iniciar certes pautes de treball professional, fem un petit exercici aquí, al CaixaForum. Es muntaran uns equips de treball en els quals, per exemple, hi haurà una persona que no farà fotos, que en serà l'editor, la persona encarregada de triar les imatges. Distribuirem tasques, repartirem càmeres. Teniu una missió, feu les fotografies i torneu."

Equip 1. Llocs

"Atansa't."

"A veure"

"Apa, que guapa!, oi?"

"Surt verd"

"Ha quedat bé?"

Equip 2 Coses

"Et queda desenfocada Álvaro"

"Doncs aleshores no pots"

"Acosta't una mica més"

"Que algú m'agafi fent ximpleries"

"És claro, fes-ho. No, fes-ho tu, Duncan."

Equip 3 Persones

"Mira, ho veus? Això està bé."

"Nacho, fes una mirada."

"Una, dues..."

Reunió d'editors

"El primer que passarà és que, quan els equips tornin, tothom voldrà que hi poseu la seva foto. Per això us deixem aquí, perquè en certa manera sigueu més freds i trieu amb criteris més fotogràfics i objectius, diguem-ne."

"Doncs vinga, doneu les targetes i les càmeres a l'editor, que ell ja sap el que ha de fer."

"A veure les vostres fotos."

"Quina t'agrada més? Tria la meva, si et plau!"

"Potser aquesta... No."

"Aquesta, és que em fa gràcia."

"Se'ns han tancat les portes de l'ascensor."

"Oh!!!, quina foto, nen!"

"Aquesta sí que mola!"

"Primer cal triar-ne cinc i, després, n'ha de quedar una per imprimir per a la portada."

"A mi m'agrada aquesta."

"A mi també, tía!"

"Aquesta va de principal."

"Trieu-ne una per imprimir."

"Les dues estan bé. Potser la de les llums és millor per imprimir, no?"

"I durant la tercera hora què fem? Doncs ara que tenim fotografies, ho analitzem tot, veiem què està bé, què funciona, què no funciona, per què... Intentem treure'n conclusions."

"De llum està tot bé. Molt millor que això, fixeu-vos com es veu, com se us veu a vosaltres... Està molt millor."

"Aquest grup. La idea era: hem d'anar una miqueta més enllà de la fotografia de carnet. Hem d'atrevir-nos a intentar que aquells qui ens coneixen ens diguin: no et posis així, que tu no ets així, o no siguis tan seriós... Està molt ben resolt, i ho tenien força difícil. Fons negre, trípode vertical, mil coses."

"A l'ull li agraden dues coses: els colors, és clar, i les formes geomètriques, que identifica. La seqüència està molt ben triada, penso que aquí l'editor ha fet molt bona feina. Té objecte, no fotos i sortida."

Barri de LACOMA. Aula de plàstica

"Bé, com us vam prometre, hem vingut i ara el que farem aquí a l'aula, aprofitant la classe de plàstica, és preguntar-vos algunes coses. L'Araceli us preguntarà què en penseu, com us ha anat, que ens voleu explicar de si us agrada fer les fotos, si us ha agradat fer això, si no us ha agradat, si creieu que ha estat útil o en certa manera satisfactori per a vosaltres."

"Quina realitat heu fotografiat?"

"Nosaltres era el que fèiem quan quedàvem. Aleshores, vam quedar un dia i vam fer el que fem normalment quan quedem."

"Vosaltres sou els de les "llaminadures", oi?"

"Sí."

"A veure, i què vau fer, allí? Com vau convèncer el de la papereria?"

"Li vam dir: si et fas una foto amb nosaltres et comprem llaminadures."

"Al conductor de l'autobús li vau fer xantatge?"

"No."

"Nosotros hemos tenido problemas porque había alguno que, como estábamos en casa de alguien, unos estaban en el Tuenti, que si no se qué, otros jugando, no se qué..."

"¿Creéis que las fotografías reflejan vuestra realidad?"

"Yo personalmente creo que no porque con una cámara te cortas más, yo por lo menos con una cámara me corto más."

"Yo creo que sí, porque, bueno, lo hemos exagerado pero lo hacemos, hacemos lo que hemos hecho en las imágenes, yo creo."

"¿Cómo habéis editado el proyecto?"

"Nosaltres hem tingut problemes perquè, com érem a casa d'algú, n'hi havia que estaven amb el Tuenti, d'altres jugant, d'altres què sé jo... Personalment, jo crec que no, perquè amb una càmera et talles més, com a mínim jo em tallo més, amb una càmera."

"Jo crec que sí perquè, bé, ho hem exagerat, però és el que fem, fem el que hem fet en les imatges, penso."

"Crec que les que hem triat les fotos sempre hem estat les noies, perquè els nois sembla que passen de tot. Diuen: vinga..., no sé què, tant és... Aleshores nosaltres, les del nostre grup, hem triat les fotos on sortíem més guapes, és clar."

"Doncs en el meu grup no hem fet moltes fotos; per exemple, hem fet unes 25 fotos principals i, després, a partir d'aquí diferents punts de vista. I després, per a cada foto triem aquella on millor es veu el que fem quan estem junts."

"Abans fèiem fotos a sac, i la que sortia bé la penjàvem al Tuenti o similar. Ara ja no, ara estem més temps per fer una foto."

"Sobretot quan vam anar al CaixaForum, jo personalment em vaig adonar, sobretot quan vaig veure les fotos de les dones amb la cara deformada, doncs em vaig adonar que les fotografies expressen quelcom més que nosaltres no podem expressar amb paraules. Perquè aquests sentiments potser no els podem expressar, el que elles pateixen o el que la gent passa, però amb fotografies sí que ho podem fer i, així, fer-nos-en més o menys una idea."