Programa Recercaixa 

L'impuls de la investigació científica
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Dra. Natàlia Alonso. Professora agregada de Prehistòria. Grup d’Investigació Prehistòrica - UdL:
"El projecte el que pretén és consolidar un camp de recerca experimental en la protohistòria centrat en el món ibèric amb dues línies principals, una d’investigació científica per a la contrastació d’hipòtesis arqueològiques i l’altra, de difusió tant pedagògica com social.
Reunim en un mateix camp diversos aspectes d’aquesta experimentació i, sobretot, que està centrat en el món ibèric, en això sí que és molt innovador.
Que aspectes de la tecnologia tradicional també es revalorin, el paper dels pagesos grans que coneixen moltes tecnologies que nosaltres estem perdent i, per exemple, en un poble com Verdú, la importància de la ceràmica des del passat.
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
José Luis González. Catedràtic de construccions arquitectòniques. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona:
"Aquest treball surt com a conseqüència d’un encàrrec més global que era adaptar com podem convertir els edificis patrimonials en edificis eficients des de tots els punts de vista.
Trobar criteris generals de com s’utilitza un edifici, parlar de la gestió energètica d’un edifici patrimonial, que inclou també com fem que l’usuari el faci servir bé.
Trobar maneres d’evitar que els edificis, palaus, etc., siguin una gran despesa d’energia però sense entrar en contradicció amb la conservació dels seus valors patrimonials."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Roser Pintó. Directora del CRECIM. UAB:
"El nostre projecte consisteix a explorar el que està passant en aquest moment a les aules de ciències de secundària respecte a l’equipament informàtic que se’ls ha proveït, que és molt.
El nostre projecte, ADIGIC, pretén saber què s’utilitza a les aules digitals, a quins objectius didàctics atenen els professors, com s’utilitzen les eines digitals i quins bons exemples podem mostrar de bones pràctiques d’utilització de les eines digitals.
Tenir clar quines són les maneres amb què els professors afronten la utilització de les eines digitals pot ajudar a dissenyar uns plans de formació de professorat adients i pot donar pistes a les instàncies educatives en general."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Eduard Aibar. Professor agregat dels estudis d’Arts i humanitats. UOC - IN3 GSE:
"El projecte consisteix bàsicament a veure quina és l’actitud i la percepció dels professors universitaris respecte als continguts oberts a internet que estan sota una llicència que en permet la còpia i distribució lliure i sobre un format que també ho permet. En concret nosaltres examinem Viquipèdia.
Això d’una banda, i de l’altra, analitzar aquesta informació i donar eines als professors universitaris perquè puguin utilitzar la Viquipèdia i altres recursos oberts de forma creativa, imaginativa, en les seves classes.
El projecte vol contribuir a una discussió que està tenint lloc actualment entre el que és el modus de producció habitual de la comunitat científica i de la ciència i una nova forma de producció que ha emergit en els darrers anys a la xarxa. En són exemples, d’una banda, Viquipèdia, però també el software lliure."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Carme Muñoz. Catedràtica de filologia anglesa (UB):
"Completarem un estudi longitudinal d’un grup ampli de nens i nenes als quals hem fet seguiment des que van començar l’educació primària. Aquest estudi ens permetrà dissenyar una intervenció pedagògica basada en els factors de l’estudi que haguem observat que tenen més influència a l’hora d’ensenyar i d’aprendre."
Elsa Tragant. Professora titular de filologia anglesa (UB):
El nostre estudi maximitzarà l’eficiència i la qualitat de l’ensenyament de llengües i, per tant, pot contribuir a millorar el nivell d’anglès entre els joves de la nostra societat.
Esperem descobrir que, en general, les classes d’anglès no són prou estimulants per als nens, de manera que no se senten motivats a fer servir la llengua de manera productiva o per establir una comunicació genuïna."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Clàudia Pons. Professora del Departament de Filologia Catalana (UB):
"La finalitat del projecte és crear una plataforma digital, un espai web, on s’incorporin tot un conjunt de recursos electrònics que ajudin a ensenyar el català i també que ajudin a aprendre el català de manera autònoma.
Els objectius són millorar l’ensenyament del català com a llengua estrangera, especialment en el seu vessant oral i, finalment, proporcionar recursos i materials als professionals de l’assessorament lingüístic i de la logopèdia, entre d’altres.
Fer accessible la plataforma, l’espai web, des de diferents dispositius electrònics. Una pàgina d’aquestes característiques s’adiu a aquestes directrius que promou l’Espai Europeu d’Educació Superior.
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Nezih Guner. Professor i investigador. ICREA - MOVE UAB:
"Les famílies han canviat radicalment en tots els països industrialitzats durant les últimes dècades. La incorporació al mercat laboral de les dones casades ha augmentat considerablement i la taxa de fertilitat ha disminuït, a la vegada, considerablement. En aquest projecte mirem d’aconseguir dues coses relacionades amb aquests canvis. En primer lloc, intentem comprendre el paper de les polítiques de planificació familiar i les polítiques governamentals en general a l’hora d’assegurar les famílies davant del risc de deixar d’obtenir ingressos. En segon lloc, tractem de comprendre el paper de les institucions del mercat laboral i les polítiques de planificació familiar per explicar aquestes taxes de fertilitat tan baixes.
Volem determinar la importància d’aquestes institucions del mercat laboral en la presa de decisions sobre el futur de la família i aconsellar el govern, si és possible, sobre els efectes d’una reforma."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Josep Cid. Professor de la Facultat de Dret (UAB):
"El projecte vol saber quins són els factors que porten els joves que han tingut una trajectòria delictiva important a deixar de delinquir. Normalment la recerca en aquest àmbit s’ha centrat en els factors de risc de la delinqüència, la qual cosa és molt important per a la prevenció, però també és molt important veure no només perquè la gent comença sinó perquè deixa de delinquir. I aquesta és una cosa important per a la intervenció: com podem intervenir sobre persones que han tingut una carrera delictiva.
Persones que han tingut una trajectòria molt difícil, que han estat en marginalitat, puguin sortir d’aquesta situació i tenir un bon futur en la societat."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Glòria Pérez. Investigadora. Agència de Salut Pública de Barcelona:
"Aquest projecte tracta de conèixer quina és la informació sobre sexualitat, les pràctiques sexuals i la satisfacció que tenen en la seva sexualitat la gent més gran de 60 anys i de residència a Espanya.
També tractem de saber si han patit algun tipus de discriminació. Aquesta informació ens servirà per poder-los informar millor, per poder guiar-los perquè puguin millorar la seva sexualitat.
En el futur, el pas més important és a la normalització de tot el que està relacionat amb la sexualitat i amb la informació que es rep de sexualitat, sobretot les persones grans. Nosaltres estem apostant més per la recerca social perquè creiem que els determinants socials i econòmics són molt potents per poder millorar la salut de les persones."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Rafael Pons. Professor (UPF):
"Aquest projecte pretén desenvolupar una tecnologia que converteixi les botigues minoristes i els locals comercials en espais en què una persona cega o en cadira de rodes pugui comprar amb autonomia, és a dir, que pugui comprar sense necessitar l’ajuda de ningú.
Per dur a terme el projecte farem servir diferents tecnologies i desenvoluparem diversos projectes mitjançant les noves tecnologies per transformar les botigues minoristes i els locals comercials en espais amb la sensibilitat, i fins i tot podríem dir amb la personalitat, necessària per interactuar amb els consumidors."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Antoni Morell Pérez. Investigador. Escola d’Enginyeria de la UAB:"El que volem fer és instal·lar a casa de la persona discapacitada una plataforma integrada capaç de “sensar” tant la persona com l’entorn en què està situada aquesta persona, i a més a més, ser suficientment intel·ligent com per detectar situacions anòmales i avisar d’aquestes situacions.
L’objectiu principal del projecte és afavorir que les persones puguin tenir la seva vida normal i quotidiana, allargant-la al màxim possible a les seves llars.
Aquí el que pretenem és desenvolupar un sistema integrat, accessible des d’internet, per tal que tothom qui vulgui pugui interactuar amb aquesta persona i que tingui uns costos d’instal·lació molt petits. La principal innovació del projecte és desenvolupar un sistema intel·ligent que, agregant tota la informació que rep dels sensors, és capaç de prendre decisions de forma autònoma."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Oriol Pujol. Professor de matemàtica aplicada i anàlisi (UB):
"Aquest projecte bàsicament és una prova de concepte, un demostrador de l’aplicació de les tecnologies de la informació basat en la fusió de dades, per una banda, de sensors portables i amb entorns i ambients intel·ligents per tal d’ajudar els pacients d’Alzheimer a realitzar les activitats quotidianes. I, en una segona fase, ajudar els cuidadors.
Tindrem, per una banda, el modelatge del comportament humà. A partir d’aquí podem detectar patrons anòmals, per exemple, o si s’està realitzant correctament algun tipus d’activitat. I per tant això serà aplicable tant en l’entorn de la demència i l’Alzheimer com en altres entorns més genèrics.
Aquesta tecnologia és un inici d’un camí. Això vol dir que fonamentalment s’espera que tots els resultats vinguin en aquest futur."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Andreu Domingo. Sotsdirector i investigador. Centre d’Estudis Demogràfics:
"La finalitat del projecte és posar en relació les pràctiques, les polítiques que es fan sobre la diversitat poblacional, i les característiques d’aquesta diversitat en el territori.
El que ens interessa és com podem ajudar a millorar la gestió de la interculturalitat. Com podem ajudar a millorar les condicions de vida de la població, tota la població independentment del seu origen, que resideix en un municipi.
Estem convençuts que nosaltres aportarem també al debat sobre la categorització i l’aplicació de polítiques sobre immigració. I en el futur, sobretot, que la nostra contribució és a favor de la cohesió social."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Carlota Solé. Directora del CER-Migracions i catedràtica de Sociologia (UAB):
"El concepte general del projecte és estudiar la gestió de la interculturalitat (connexió entre els fills i filles d’immigrants amb la població autòctona jove) en tres àmbits: el sanitari, l’educatiu i el mercat de treball, que són els més determinants per a la vida futura d’aquestes persones.
El que ens interessaria seria poder establir la igualtat dins de la diversitat, donant suport perquè tothom se situï en el mateix nivell. Un estudi sobre una realitat social que creiem que és crucial per al futur de Catalunya."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Ada Ferrer. Científica. IAE-CSIC:
"En aquest projecte mesurarem la segregació residencial a Espanya, mirarem on estem i d’on s’ha arribat, i per tant també podrem mirar cap a on anem en el futur. Aprofitarem les bases de dades que tenim, que són temporals, per mirar les dinàmiques residencials a Espanya, no només la fotografia en un moment.
Una part innovadora del projecte és que modelarem les preferències dels immigrants i dels nadius quan trien el lloc de residència.
Des d’un punt de vista de rellevància social, per exemple, entendre la segregació, però no entendre quina és la segregació actual sinó com s’ha arribat fins aquí, com la gent pren les decisions, pot ajudar a dissenyar polítiques que redueixin la segregació residencial i que permetin que els immigrants i els nadius visquin més junts els uns amb els altres."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Antoni Francesc Tulla. Catedràtic del Departament de Geografia (UAB):
"El projecte, de fet, el que pretén és dissenyar un model per implantar l’agricultura social a Catalunya, que pugui beneficiar una sèrie de col·lectius amb risc de marginació. Diferents col·lectius que tenen dificultats per poder trobar feina si no és a través d’una activitat com l’agrària. Primer potser cal entendre què és l’agricultura social, que és les activitats agràries en un sentit ampli i que es fa amb diferents col·lectius que d’aquesta manera poden tenir una inserció en el món laboral i, al mateix temps, també té uns efectes moltes vegades terapèutics."
Imma Pallarès. Directora del Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya CEDRICAT:
"Treballem amb un col·lectiu molt més ampli del que ha tingut en aquests moments amb referència a les experiències vigents en l’àmbit bàsicament català. La innovació està en els sectors a partir dels quals volem treballar aquesta inserció laboral."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Joan Subirats. Investigador. IGOP UAB:
"Més de la meitat dels joves de 16 a 24 anys estan sense feina. El projecte el que pretén és treballar l’anàlisi de quins són els factors que poden afavorir que aquesta situació millori.
L’objectiu és orientar, reflexionar, analitzar quins són aquells elements que generen resiliència, que en diem, és a dir capacitat que una persona, un cop ha trobat feina, la mantingui al llarg del temps i que aquesta feina generi al seu entorn situacions de cohesió social i d’inclusió. I a més, en un lloc territorial específic.
Si aconseguim que la gent tingui feina i que la tingui de manera estable i que no sigui precària, la hipòtesi és que no haurem d’afrontar tantes situacions de risc i d’exclusió."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Rubén Nieto. Investigador i professor. IN3-UOC:
"Amb el projecte volem desenvolupar una intervenció psicològica 'on-line' per a nens i adolescents amb dolor abdominal recurrent i els seus pares. Crear un web amb informació i a través del qual ensenyar estratègies que han mostrat ser efectives per reduir el dolor i la discapacitat.
A llarg termini el que volem és reduir les probabilitats que el dolor abdominal persisteixi al llarg del temps i que els nens puguin seguir fent les seves activitats habituals, com serien anar a l’escola o jugar amb els amics.
La principal aplicació que volem aconseguir és que realment el tractament es pugui acabar utilitzant com un dispositiu assistencial de forma complementària als tractaments que s’ofereixen actualment."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Jordi Miró. Catedràtic de psicologia (URV):
"El tractament té fonamentalment dos objectius. D’una banda, millorar la qualitat de vida dels adolescents que tenen problemes crònics de dolor i la de les seves famílies i, de l’altra, identificar quin dels components del programa de tractament té un major pes en els efectes.
El tractament del dolor crònic en població pediàtrica està poc desenvolupat. Aleshores el que s’està fent és aplicar programes que han funcionat en adults i s’estan provant en aquesta població. La contribució més important és identificar, d’aquests components, quin és el més important. Sabem que els pensaments influencien en l’experiència de dolor, però no sabem si modificant aquests pensaments acabarem canviat la situació que ells estan experimentant. El nostre projecte de recerca va específicament a esbrinar això."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Dra. Maite Muniesa. Professora del Departament de Microbiologia (UB):
"Aquest projecte intenta estudiar la resistència a antibiòtics mobilitzada per uns virus bacterians que es diuen bacteriòfags. Volem saber el major nombre d’agents de resistència a antibiòtics possibles que hi pot haver dintre d’aquests bacteriòfags i mirar de caracteritzar-los per saber d’on vénen, com funcionen i com transfereixen aquestes resistències.
Nosaltres treballem en aquesta transferència genètica entre bacteris mitjançada per bacteriòfags amb altres gens i això és una incorporació nova. De fet, l’Organització Mundial de la Salut diu que aquest és un dels principals problemes que ens trobarem per tractar infeccions bacterianes; per tant, les nostres aportacions poden ser de rellevància dintre de la comunitat científica."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Nitu Pagès. Doctor en biotecnologia CRESA:
"El projecte es basa en les malalties transmeses per mosquits. Pretén conèixer si els mosquits que tenim presents a Catalunya podrien arribar a transmetre aquest tipus de malalties emergents en cas que arribessin al nostre territori.
El projecte té tres grans objectius: estudiar la variabilitat genètica i l’estructura de poblacions de mosquits de dues espècies concretes; realitzar estudis amb productes insecticides per poder avaluar si algunes de les poblacions d’aquests mosquits poden ser resistents a aquests productes insecticides, i el darrer objectiu és el de realitzar estudis de competència vectorial. I aquests resultats podran ser utilitzats per les administracions en matèria de sanitat animal i salut pública per poder millorar el disseny de les vigilàncies epidemiològiques i poder implementar millores tant en el control com en la prevenció d’aquestes malalties transmeses per mosquits."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Ciara O’Sullivan. Investigadora (URV):
"El tramús és un aliment que es pot trobar en molts tipus de farina i d’aperitius. És un aliment molt nutritiu i té una gran demanda. No obstant això, per a un petit percentatge de la població el tramús és tòxic. Es tracta d’un tòxic anafilàctic. Per tant, és molt important que els productes alimentaris que continguin tramussos ho especifiquin clarament a l’etiqueta, de la mateixa manera que els productes alimentaris que no en contenen també ho haurien d’especificar.
Per poder afirmar sense cap mena de dubte que no hi ha traces de tramús necessitem eines que ens permetin detectar les parts tòxiques d’aquest element. Aquest projecte es basa en el desenvolupament d’una nova eina molecular que pugui detectar molt de pressa la presència o absència de la toxina."
No disposes del plug-in de Flash necessari per visualitzar aquest vídeo i/o bé tens desactivat el JavaScript del teu navegador. Pots baixar-te el plug-in de Flash a Adobe.com 
Dr. Josep Maria Haro. Psiquiatre i epidemiòleg. Parc Sanitari i Fundació Sant Joan de Déu - CIBERSAM:
"Aquest projecte el que pretén és entendre quins són els factors que influeixen en un envelliment saludable, productiu i satisfactori. Què fa que una persona que es fa gran tingui una bona salut, i uns dels aspectes que considerem que és important és precisament les xarxes socials i l’entorn construït."
Beatriz Olaya. Psicòloga. Parc Sanitari i Fundació Sant Joan de Déu - CIBERSAM:
"El que volem és que s’impliqui la societat en general a través d’associacions de gent gran, però també a través d’institucions públiques, a l’hora de modificar les ciutats en les quals vivim, fer-les més amigables per a la gent gran però també per a tota la gent que viu allà."
Natàlia Alonso Martínez.
Universitat de Lleida
José Luis González Moreno-Navarro.
Universitat Politècnica de Catalunya
Roser Pintó Casulleras.
Universitat Autònoma de Barcelona
Eduard Aibar Puentes.
Universitat Oberta de Catalunya
Carme Muñoz Lahoz.
Universitat de Barcelona
Clàudia Pons Moll.
Universitat de Barcelona
Nezih Guner.
Consorci Markets, Organ...tes in Economics (MOVE)
Josep Cid Moliné.
Universitat Autònoma de Barcelona
Josep Cid Moliné.
Universitat Autònoma de Barcelona
Rafael Pous Andrés.
Universitat Pompeu Fabra
Antoni Morell.
Universitat Autònoma de Barcelona
Oriol Pujol Vila.
Universitat de Barcelona
Andreu Domingo Valls.
Centre d'Estudis Demogràfics
Carlota Solé Puig.
Universitat Autònoma de Barcelona
Ada Ferrer Carbonell.
Consell Superior d'Investigacions Científiques
(CSIC)
Antoni Francesc Tulla Pujol.
Universitat Autònoma de Barcelona
Joan Subirats Humet.
Universitat Autònoma de Barcelona
Rubén Nieto Luna.
Universitat Oberta de Catalunya
Jordi Miró Martínez.
Universitat Rovira i Virgili
Maite Muniesa Pérez.
Universitat de Barcelona
Nitu Pagès Martínez.
Centre de Recerca en Sanitat Animal (Cresa)
Ciara O'Sullivan.
Universitat Rovira i Virgili
Josep Maria Haro Abad.
Fundació Privada per a la Recerca i la Docència Sant Joan de Déu