CaixaForum Madrid
El centreEdificiCaixaForum, el centre cultural i social de la Obra Social "la Caixa", constitueix una plataforma de divulgació coherent amb les inquietuds i les necessitats culturals i socials per a tots els públics.
![]() Gràcies a la seva localització al passeig del Prado, proper al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, al Museo Thyssen-Bornemisza i al Museo del Prado, CaixaForum se suma a l'oferta cultural que la ciutat de Madrid té en aquesta zona. El centre és un espai concebut per a tot tipus de públic, amb una àmplia oferta cultural, social i educativa, en què el visitant pot gaudir d'exposicions, tallers, conferències, cursos i concerts. La Obra Social "la Caixa" ha rehabilitat l'antiga central elèctrica del Mediodía per allotjar-hi CaixaForum Madrid. Per fer-ho, ha confiat el disseny arquitectònic al prestigiós equip professional de Jacques Herzog i Pierre de Meuron, de Basilea, Suïssa, guanyadors del premi Pritzker d'arquitectura. Després de la intervenció, CaixaForum Madrid conserva la façana original d'un dels escassos edificis industrials modernistes que es conserven a la ciutat, i passa de 2.000 metres quadrats a ocupar una superfície total aproximada de 10.000 metres quadrats. Antecedents històrics: Central elèctrica del mediodíaL'antiga central elèctrica del Mediodía es va projectar el 1899, i la llicència de construcció es va concedir el 28 de novembre de 1900 a nom de l'empresari José Batlle.
![]() El projecte el va dur a terme l'arquitecte Jesús Carrasco Encina, i l'enginyer José María Hernández, encarregat de la instal·lació de maquinària, i tenia com a objectiu la construcció d'una fàbrica d'electricitat a partir de la combustió de carbó que havia d'abastir d'energia tot el sector sud del casc antic de Madrid. L'antiga central està delimitada pels carrers Gobernador, Alameda, Cenicero i Almadén. L'illa té una superfície de 1.934 metres quadrats i hi ha l'edifici de la central i un pati que dóna al carrer Gobernador. De l'antiga fàbrica, se'n conserven encara la carbonera i els grans dipòsits d'aigua, necessaris per generar corrent continu. És un dels escassos exemples d'arquitectura industrial que persisteixen al casc antic de Madrid (altres exemples en són la subestació del Cerro de la Plata i la central elèctrica de Mazarredo). Una de les originalitats de l'antiga central elèctrica del Mediodía és la resolució de l'acabament de les façanes principals. La fàbrica, construïda amb maó vist, està formada per dues grans naus paral·leles amb façanes de doble vessant al davant dels carrers Almadén i Gobernador, una estructura característica de les centrals elèctriques que es van construir a Madrid al final del segle XIX i començament del XX. L'edifici està construït amb murs de càrrega de maó massís sobre sòcol de carreus de granit. Les cobertes són inclinades a dues aigües,de fusta sobre cintres d'acer reblat, amb un lucernari a la part central que en permet la il·luminació zenital. La central, que abastia tot el sector sud del casc antic de Madrid, disposava de tres calderes generadores de vapor construïdes a Maó per Maquinista Naval; tres motors o màquines de vapor horitzontals de 120 cavalls construïts a Anglaterra, i tres dinamos de corrent antic de 80 kW de la casa Oerlikon (Zuric). Projecte arquitectònicEl pla arquitectònic del nou centre s'emmarca dins del Projecte de reordenació de l'eix Recoletos-Prado, una iniciativa urbanística de gran rellevància per a Madrid.
![]() El plantejament de la reforma i la rehabilitació ha estat presidit per les línies d'actuació següents:
Una de les peculiaritats de la rehabilitació és l'eliminació del sòcol de granit que envolta l'antiga fàbrica, per deixar l'edifici suspès a l'aire sobre una gran plaça pública oberta cap als quatre costats, que ocupa una superfície de més de 2.500 metres quadrats. Aquesta plaça s'estén fins al passeig del Prado, on s'ubica l'accés principal al centre. El terra està recobert per una estructura de triangles de formigó que dibuixen plans de diferents inclinacions. La part coberta de la plaça té un fals sostre també amb formes triangulars, col·locat segons diferents pendents i fet amb planxes metàl·liques. Dues fonts ornamentals banyen la plaça, una d'elles, sota l'espectacular jardí vertical, obra de Patrick Blanc. Aquest jardí té 24 metres d'altura, en el qual 460 metres quadrats apleguen 15.000 plantes de 250 espècies diferents. És un mur vegetal que sobreviu sense terra, només necessita aigua i nutrients. Ja a l'interior de l'edifici, destaca l'escala principal de l'edifici: el buit s'eixampla progressivament de manera ascendent, en un virtuosisme d'enginyeria per al qual s'han fet servir motlles de goma. Què oferimCaixaForum Madrid disposa de:
Activitats de CaixaForum
|
||